top of page

Que nse trobam, Lamirga e jo, davant lo burèu deu Conservador en cap deus tesaurs e objèctes d’art. Lo quartièr qu’ei clavat. Los de la brigada scientifica qu’acaban de segotir lo bastiment de som a hons. Baptista Casanava ce ditz la placa nava deu premèr solèr. Los burèus que son operacionaus quan continuaràn los tribalhs de las futuras salas de mostras. Qu’auloreja a pintrura e a cafè trescolat de fresc. Que trucam a la pòrta e qu’ei lo mèste qui nse vié aubrir : lo Baptista d’Arramon, qui’s signa Casanava, qu’ac auratz comprés bessè.

Baptista qu’a la mina lavada deu qui non a gaire dromit de la nueit. Que ns’ensenha sengles fautulhs plaçats davant la sua taula de tribalh. Ua gran taula cargada de dossièrs. Sus un arrecanton ua cafetèra e tres tassas.

« Quin te va ? ce’u hèi.

– Non soi acostumat a las violéncias d’anueit passada. Lo sang, subertot, lo sang ! Se se’n vòu tirar aquera prauba hemna ?

– Qu’ei en servici de reanimacion. Lo diagnostic que demora reservat. Lo professor Sanqueta n’ei totun pas pessimista. Que va caler temps.

– Sancheta, ce shebiteja Lamirga.

– Plèti ?

– Lo professor. Lo son nom qu’ei Sancheta.

– Ah ! òc : qu’ei lo Cauerat qui lo m’a atau chafrat. D’acòrd. Sancheta. »

Baptista que nse serveish. La sua man tremolaira que hè tringlar las tassetas.

« Qu’ei çò qui s’ei passat ? Guèrra deus servicis ? ce demanda Baptista.

– Perqué e dises aquerò ?

– Pr’amor que l’encontre de ger-a-ser qu’èra estat convienut dab lo Comissari Cros e l’inspectora Latreta en ua premèra amassada qui avom en cap de setmana passada en aqueste burèu madeish.

– Ua amassada tà qué ?

– Tà la proteccion deu pergam deu quau e t’avèvi parlat. Dinc a la soa arribada au navèth Musèu l’objècte n’èra gaire localizader. Totun, un còp arribat a Pau, mantuas personas qu’èran au corrent de la sua preséncia ací, en un Musèu on los espacis segurs e protegits non son tostemps pas bastits. Que volèvi ua proteccion policièra per un transfèrt de nueits dinc a la Banca d’Euròpa.

– Qui èra present anueit per aqueth transferiment ? c’intervien Lamirga.

– Eh ben, l’inspectora Latreta e tres òmis qui non aví encòra vists.

– Quin se presentavan ? ce continua Lamirga.

– Quin díser ? Ua barba de dus dias, coma ei la mòda au dia de uei. L’un peu negre e cap moret, dab ua mostacha fina. Un bèth, nasitòrt e cuubaish. E un blonde, tot prim dab ua bocla a l’aurelha dreta...

– Quina precision per quauqu’arrés qui non los avèva james vists, ce hè l’arrataire.

– Qu’ei simple : que’m volerí tanben har botar ua bocla, lavetz qu’ac èi notat.

– Quin se comportava l’inspectora Latreta dab aqueth monde ? ce torni préner la man.

– Aquerò tanben qu’ac èi notat. Non semblava pas aver barra sus eths. Totun que m’èra estada presentada peu Comissari coma la qui pilotère l’operacion e aquiu qu’èra mes lèu carada e tibada. Qu’ac portèi suu compte de l’importància de la mission...

– Que s’ei exactament passat ?

– Que son arribats passat miejanueit. Que son entrats au Parlament, que’us aví deishat la pòrta costat Banca d’Euròpa ubèrta. Qu’èri solet present acitau. Que son pujats au burèu. Qu’an pres possession deu document qui èra trossat en un papèr de seda, embarrat en un tube metallic estampat. Qu’ei lo moret qui’u s’a pres. Qu’èm davarats tots a coda-li-sèga peus escalèrs. Arribats devath qu’avem passat tots los emponts entà engulhar-se au corredor qui mia tà la pòrta de per l’estrem deu bastiment. Lo bèth davant, l’inspectora après eth puish lo blonde. Que’m sòi avisat ad aqueth moment que lo blonde e s’avè tirat lo pistolet e que sarrava l’inspectora. Lo moret qu’ei passat e jo que clavavi la procession. Qu’ei alavetz en aqueth estranglader de colidòr que l’inspectora e s’ei arreguitnada, qu’a volut tirar l’arma au son collèga de darrèr. Que i a avut batalha e puish pets de pistolet. Ombras qu’an filat au córrer tà dehòra. Qu’ei lavetz qui èi vist un còs a tèrra. Que me’n soi apressat a tocà’u. Qu’èra gotejant de sang e aquiu qu’èi comprés l’orror de la hèita. »

Arramon que’s lhèva, agitat. Non tié mes en plaça, que torna víver la pòsa. No’n tiraram arren mes peu moment. Que nse lhevam au noste torn. Que m’apressi de Baptista :

« Que’t vam deishar per l’òra, òmi. Demora totun a la nosta disposicion, que te’n prègui. »

En gessint deu burèu que planti lo nas sus ua gran foto deu Carnaval Pantalonada de Pau : Sent Pançard e... Lamagrèra. Diu me damne ! Pauleta ! Qu’ei era !

bottom of page