top of page
27-magret-ultim.jpg

Quan arribam en Comissariat que i a susmauta a l’entrada. Ua coa de planhents qu’onduleja a l’arcuelh.

« Daunas e mèstes, adishatz ! ce lanci atau com hasè Jan deu Sabalòt, lo gran contaire. »

Indiferents a l’aunor hèit a la cultura bearnesa, que te’m sautan dessús, a barrejas, en cridassejant : hemnas en ensembles Canèu©, carrats Camplong©, òmis en quessas Adishatz©, brandint paraplojas o cordilhas abracadas ! Que braman, haut o baish, çò madeish :

« Lo men can ! lo men canhòt ! qu’a disparescut per darrèr un cabeder de lordèras ! »

Ua planhenta, entre tots, qu’ei mei agressiva. Que hè bèth endom e com ei hèra encolerada que s’atrapa potenciaument dangerosa.Imaginatz : ua botifarra afarganhada en un ensemble Desegau©. Que’m vien d’apercéber. Lavetz, honhant deu vrente e de las popas que’s hè lo traç dinc a jo :

« Que semblatz mei esberit que lo qui’s tien a l’arcuelh a la costuma. Que devetz estar lo patron d’aquera banda d’estròpis. »

Que braceja, rondaleja, creant un vueit au son entorn, apressant-se dangerosament. Qu’aubreish grana ua gulassa bordada de dus pams d’arroi aus pòts. Dià ! que’m va hapar, halar, engolir :

« Fineta, la mia Fineta qu’a disparescut. Au plaçòt... Qu’ac èi ja senhalat mantuns còps desempuish ger-au-ser. Se l’avetz trobada ? Se l’avetz au mens cercada banda d’aliputs, d’arnapis, arnauts, andres, antiflos, arcalles, ganaishas... Se i a arrés tà comandar ací ? Beligans, valipòcs. »

Que m’a arrapat, que’m segoteish, que vau disparéisher, arrés mei no’m pòt sauvar sonque, sonque... E i avossi un Diu taus comissaris...

Que i a un Diu taus comissaris. Qu’ei immensi, enòrme, gigantàs, jupiterian, a la pagèra de la clamanta. Que s’avança magestuós. La soa votz sobirana pleca lo horvari, a la soa aparescuda la Mar deus planhents que s’aubreish. Qu’ei ua plaga piéger que totas las plagas. Qu’atrapa la becuda per un camòt e que l’arrossèga shens mau dens ua sala estremada deu baish :

« Viengatz dab jo, damisela, que vam parlar tots dus de la vòsta canhòta. Fineta, quin polit nom. E vos damiselòta quin v’aperatz ? »

L’arròse que’u vien a las maishèras a la gojatassa, un arròse tirant tau son arroi deus pòts e aus plaps mei petaires de la suberflorida de la soa pelha. Qu’ei un bruishon ardent qui segueish au men Sauvaire. Lo Cauerat que s’ac va virar, ja. Que vien juste de barrar la pòrta de que la planhenta qu’udoleja ja ! Autanplan qu’imita los gemècs de Fineta entà perméter ua mei bona identificacion ?

Ua òra mei tard que nse trobam per quauques explics. Lo Cauerat arrajant qu’ei aquiu dab los policièrs en unifòrme e Lamirga. Aqueste darrèr que’m presenta un collèga qui n’aví pas enqüèra podut encontrar. L’òmi que sembla simpatic e per l’òra drin embestiat.

« Comissari que’vs presenti a Max Casadarrei.

– Ah, qu’èi entenut a parlar de vos. Miam, qu’ei çò qui’s passa acitau ?

– L’ahar, o l’ahèr se preferatz, deus cans que comença a préner amplor, comissari, c’eufemiza Casadarrei. Que i a disparescudas a tota pòsa adara, e tostemps en un endret diferent de Pau, coma se s’acomanèsse a tota la vila. O meilèu coma se seguiva bèth camin per la vila. Mes, qu’ei subertot la planhenta deu Plaçòt qui’m pausa problèmas. Que m’ataca cada òra tà saber se l’èi tornada trobar a Fineta. Diabla de hemna, que’m comença a har lorda la vita ! »

Qu’ei lo Cauerat qui peta bèth prumèr d’uns esclaquerats d’arríder :

« Diu vivant Casadarrei ! Que’t voi plan créder sus paraula, que viei de préner la soa deposicion. Un Bigordan que’t soluciona lo problèma. Mès, la hemna que’t hè lorda la vita, ce dises ! Que ns’as a precisar açò ! Pr’amor que lo Magret qu’ac va escríver suu blòg aquerò. Qu’ac escriu tot. Alavetz, quin l’ac cau escríver dab “b” de Bigòrra o “v” de Vaqueta ? Patac de Bitèrna, Max, qu’ac debandi – non escusa’m – qu’ac demandi. Qu’ei importantissim. Tot lo monde que legueish lo blòg aqueth. Pas sonque en Bigòrra, mès en Bearn e quitament per tot los país de lenga d’òc en davant, alavetz qu’arribam en un nud, se’m permetes, de la transcripcion de l’enquista nosta... »

Tots que son plegats d’arríder, Casadarrei comprés. Tots ? Non. Que n’i a un qui’s vié d’estancar a las paraulas deu Cauerat, pleas d’un bon sens esconut coma sovent. Darrèr las gaudissarias que vien de díser duas causas qui m’estancan : “qu’arribam en un nud” de l’ahar, e “tot lo monde que legueish lo blòg”. Tot lo monde, que vòu díser que autanplan los bandolèrs tanben que son au hiu de la nosta avançada... Que m’èi a tornar leguir los darrèrs postats... Lhaish, segur que’n soi : lo qui los a permetut de filar de l’apartament abans d’estar gahats au jaç que poderé estar jo, tot simplament jo. Au gran Diu me dau de Diu me damne !

N’ei pas mei possible de contunhar atau a la vista de tots. Nada auta solucion alavetz : blòg acabat. Punt finau. Adiu lector fidèu e connectat, dinc a la vista.

bottom of page