top of page

Tornat a l’apart a Tarba. Bloguem, puish que cau blogar. Adara que m’ac senteishi mei.

 

Que cau tornar drin a l’endarrèr, dinc au moment de la malavirada deus mens ahars.

 

Que cau tornar drin a l’endarrèr. A la setmana passada, abans lo men arrèst malaudia.

 

N’ès brica au corrent tu, lector ipotetic. Haut : redaccion.

« Quauques mes a que m’aganta tostemps la madeisha esgòrra quan possi la pòrta. L’espectacle deu men burèu, nete e estruçat per la petita Amandina, los estilòs agergats en un topiòt, lo parafaire solet, pausat beròi d’escaire davant lo men fautulh, tot aquerò que’m fot lo bordon. Que’n soi destorbat. A jo, tà víver que’m cau estorb. Lavetz que’m sedi, aubreishi lo pòrtadocuments, que signi los papèrs deu maitiau en espiar-ne lo contiengut a la lèsta. Arren d’estrambordant, paperalha, compressions de budget e de personau. Compression de l’interès entau men tribalh. Aquò rai ! Compression de l’interès tà la vita. Piéger. Sordeish. Que v’ac vòli díser : que’m harta lo tribalh au Comissariat principau de la polícia autonomica de Gasconha-Dessús. Tarba que n’èi hèit lo torn bèra pòsa a : arren a tirar-ne. Lhèu que’m hèi vielh. Lhèu ? Segur. Que’n pugi, que soi peublanc, que’m senteishi alassat de tot. Ua caguèra.

Que i a de passionant au programa aquestas òras ? Arren. Hèira internacionau de las tecnologias de punta a Pau. Que cau organizar la susvelhança e la securitat deu Parc de las Expausicions. N’avem nat comissari mei a Pau sheis mes a : partit a la retirada non remplaçat enqüèra. Que m’èi previst d’anà’i dar ua virada, anar supervisar lo tribalh de l’inspector encargat de coordonar los servicis. Qu’anarèi béver ua bièrra tèbia en un veire de plastic a la buveta de l’entrada de la Hèira... tarrible ! Que barri lo parafaire, tots los documents passats, que hèi pivotar lo fautulh cap a l’ordinator. Luan que ns’a apitat un portau pròpi que non i enteni teca, que hè çò qui apèra un tribalh de velha : quan alugui lo telèr tots los darrèrs tèxtes, circulàrias, nòtas, missivas, estilles e que t’ac sèi jo, que te se me’n sautan au telon, los uns au darrèr deus autes, classats per òrdi d’importància... Genhèc ! Que n’èi plen lo telon, plen los uelhs, plen lo cap, plen lo ... que’m cau puish un quart d’òra abans de tornar-me trobar l’icòna deu men jòc de carta preferit ! Borra3D. Tà tot díser ua òra après la mia arribada au comissariat, qu’èi tot plegat e que’m sobra ua jornada a emmerdar-me ! Que’m boti los pès crotzats suu burèu, las mans darrèr lo cogòt, genre privat american deu sègle passat (shens lo cigare : fumar que mata), e qu’escoti lo calme deu Comissariat Principau. Que s’i entén a fiular, que’m poderí quasi créder en Bòsc dera Còsta, a nosta, non fiulèssi pas lo Cauerat. Que v’ac juri, nat ausèth n’a james fiulat dab tantas ganas. Non n’èi d’aulhors james entenut nat a fiular « B’ací lo temps de Carnaval ! ». Lo Cauerat non sap pas tribalhar de las mans shens fiular. Aquiu quan ve parli, tres dias a, que hè lo menatge au Comissariat : l’ua de las nostas hemnas de menatge, la qui’s cueida deu espacis comuns, qu’ei en vacanças e n’avem pas los mejans de pagar ua remplaçaira...

bottom of page