top of page

Qu’ei sedut a la mia dreta. Que’s tien dret coma s’avossi avalat bèth pau. Emprimsoat. Qu’a quauquarren qui’m desagrada e non sèi díser qué. Que’m gosarà segar pro lèu aqueth aujami. Desgràcia, gaitatz quin e’s plaça suu sièti, camas sarradas, mans entre los nolhs, l’arrea qui non s’empara a l’arrèspatla... Que sembla jogar a estar, a estar qué ? O e seré la soa faiçon de saludar los collègas qui’m harta ? d’un clinar de cap precioset... o la manièra de’s tòrcer sus la cadièra e de gaitar a Anglèsa dab uelhs gohidets...

« Hmmm, ce tossiquegi. Alavetz qu’ètz lo Cros Pèire.

– Si ben.

– Mandat peu ministèri coma Comissari estagiari a Pau.

– Exacte qu’ei.

– Que soi hèra urós, que reclamam quauquarrés longtemps a. Que i a totun un quaucomet qui maucompreni... N’èi arrecebut nada nòta tà anonciar-me la vòsta nominacion.

– B’ac sabetz, ce’m torna. Aqueras nòtas que son mandadas sus papèr. Desempuish la nominacion deu Messapessa coma ministre de la Pòsta, los factors que tornan circular a bicicleta e lo corrièr arriba a bon pòrt... un jorn o l’aute... totjorn.

– Totjorn ?

– Òc, tostemps... Que soi deu Segalar, que se m’escapa tostemps bèth mot lengadocian quan parli gascon. »

Que cèrqui los joens de l’espiada. Que’m còsta enqüèra d’arreconeishé’us : que s’an deishat possar las barbas Mos e Luan. Que’m viri cap a Luan, ua uelhada que sufeish. Lo gojat que va dar un torn a las sedadas : que’m va anar verificar tot açò suu net, qué. Que torni préner la paraula :

« Ben ! Que vatz arribar a Pau au moment de la Hèira Internacionau de las Tecnologias de Punta. Coma mancam tanben d’inspectors acerà que’m prepausavi de destacar dus deus mens collaborators tà la durada de l’eveniment. Que pensavi a…

– A Isidòra Lacrampa, s’afana l’Avaironés. Que’m sembla estar un òmi solide.

– Plan, s’ac voletz, ce m’escani un shinhau. E puish que pensavi prepausar a…

– Jo, qu’accèpti la vòsta prepausicion Comissari, ce’m copa Anglèsa. Que’m vau de tira preparar los ahars. »

E que’s dreça la hemna e pren la pòrta de tira abans que qui que sia aja avut lo temps de mautar.

« Lavetz que vam poder anar préner ua tasseta de cafè ! Que l’avem preparat a la sala comuna dab Mos ! » ce lança Amandina.

Tots que’s lhèvan alavetz e, en ua gaujosa charradissa, que se’n van, plantant-me tots aquiu.

Puta bòrnia ! Aquera que boha ! E jo ? Qui soi ací ? Qui comanda ací ? Bernaton o la cavala ? Qu’èi a préner ua decision e viste abans d’estar possat dehòra per la mea equipa. Que’m vau préner quauques dias de congets coma ac èi prometut au medecin, que’n parli tròp longtemps a. Qu’avèvi tostemps ua arrason tà retardar, mès adara que i a un Comissari a Pau tà assegurar ua preséncia tà la Hèira, ara que lo Cauerat ei hòra deu Comissariat per ua pausòta, arren mei no’m drava. En bon foncionari, disciplinat, que vau tau gabinet on son estruçats los formularis. Mèu ! No’n tròbi nat. Vivòsta ! Amandina que’us m’avè ja tirats e botats en un canton deu burèu dab un estilò pausat dessús.

Quan gessi que’m tròbi los corredors silenciós. Que’s son tots esparvolats. Au burèu deus inspectors n’i demora mei que Basili Carreròt picant bèth rapòrt a l’ordinator en fiulant-se’n ua eth tanben. Que vira lo cap quan entri. Que dèisha lavetz lo son tribalh tà se m’acarar. Qu’ac ved tot viste, qu’èi besonh de parlar drin.

« Que te’n sembla Basili ?

– Non sèi perqué mès no’u senteishi veta... Lhèu pr’amor qu’ei un WASP...

– Un WASP ? Òmi, qu’ei un occitan coma nosautis.

– Non t’i trompis quan disi un WASP, n’èi pas virat Black Panther ! »

B’ac sèi, que nse coneishem de petits ennà. Basili qu’ei coma jo un lavedanés de hoisha. Lo son pair, Latjí, anat gendre en çò de Carreròt qu’èra de l’etnia Serèra deu Senegal. Mès un còp acasat que vadó Latjí de Carreròt, un lavedanés coma los autes. E qu’estó beròi estonat quan aprengó qu’en çò de Carreròt qu’an un gèrm au pè dera Pena de Serèra, en pujant cap a Hontacam !

« Òmi, que voi plan non pas trompar-me, totun que m’as a explicar.

– Jo que soi un senegalo-lavedanés e eth un white avairono-segalés protestant. Un WASP. N’as pas vist la crotz uganauta qui pòrta a l’entorn deu còth ?

– E que sufeish tà har-ne quauquarrés de suspècte ?

– Nani, mès en dehòra d’aquerò que i a ua rigiditat dens lo son èster qui’u rend de mau apreciar d’aviada.

– Òc, vertat ! Que i a quauquarren de desagradiu en eth qui non arribi a definir.

– Bò ! Tà tu n’ei pas parèlh Comissari.

– Quin aquò ?

– Tu, qu’ès gelós de véder a Anglèsa portar-se volontària t’anar tà Pau. Aquerò que’t faussa lo jutjament. »

E aquiu quin se bocla la bocla...

Pipauts.

bottom of page