top of page

Qu’ei conhida la sala d’amassada. Tots los inspectors, sonque Basili e Maria, ua equipa de policièrs en unifòrme. Lo Cauerat qu’ei arribat tanben.

Que dau novèlas d’Anglèsa. Tots que capejan en silenci.

 

Que passam a l’òrdi deu dia : au segur, l’ahar deu Parlament. Que reconstituam los eveniments de la nueit passada. Que comenci lo raconte deu noste punt de vista de participaires a la cantèra, puish de la mia entrada en Parlament. Lamirga que hè lo resumit de l’encontre dab Baptista d’Arramon. 

Que clava lo rapòrt peu son testimoniatge :

 

« Qu’èi pres per la dreta deu Parlament. Cap a la rampa acabada per un escalèr qui torna miar tau Baloard deus Pirenèus. Qu’i començava d’aver agitacion, pr’amor qu’ua partida deus cantaires que volèvan evacuar los lòcs en passant per l’estrem deu Parlament. Totun qu’èi entenut un brut de corruda dens la carreròta deu molin, qui passa capavant lo Parlament, en contrabaish. Que i a dus ponts de cada estrem deu Parlament qui encamarlan aquera carrèra e perméten la circulacion a nivèu. Que’m soi clinat a la barrusta deu pont costat gave deu Parlament e qu’èi podut véder tres òmis a disparéisher a capvath cap a la Moneda.

– Isidòra ?

– Eh ben jo, qu’èi gahat a man esquèrra. Arribat au dret de la pòrta de l’estrem deu Parlament, costat Banca d’Euròpa, que’m sòi trobat fàcias a dus eveniments. La pòrta qu’èra ubèrta e que s’entenè a gemir en corredor, mès que i avè tanben bruts e tranladas peus emponts deus obrèrs qui tornan pintrar lo bastiment deu Depòsit Reiau, acotat au pont de la carrèra Enric III (de Navarra, plan segur). Que’m sòi destrigat quauquas segondas a la pòrta, qu’i èi vist un òmi dret, que’m sòi lavetz virat taus emponts. Los emponts que son pausats dens la carrèra deu molin, en contrabaish. Lo som que vié arrasar lo pont a l’esquèrra deu Parlament. Qu’ei per aquiu qui èran manifestaments devarats òmis. Qu’èi filat taus emponts qui dançavan tostemps e quan èi identificat un brut de corruda per la carrèra deu molin envath qu’èra tròp tard : que’m sòi virat tà l’aute estrem deu pont lo temps de véder a disparéisher tres auburis a capvath...

– Qu’èran los madeish tres, au segur. Qu’èi sajat de seguir lo traç per la carrèra a capvath, ce torna de gahar Lamirga, mes qu’avèn avanças e quan soi arribat a l’Avienuda Joan Biray, arren mei. Qu’avèn ça’m pensi un veïcule per aquiu.

– Vam, ce torniprenerlamanegi. Lo quartièr qu’ei borrolhat, la vila cintada, lo Bearn en estat de sièti. Que cau reperar los tres capdèts. Reperar a Cros Pèire qui non èra present dab Anglèsa. Reperar lo lor lotjament. Qu’èi identificada la Pauleta qui estè la darrèra a aperar Anglèsa, que pòt estar MataHarri, hmm, que voi díser l’inspectora Lamagrèra. Mos, junta-la de tira. Anglèsa qu’estó convidada a sopar per Cros Pèire abans de desaparéisher. Que vam lhèu poder saber-ne mei sus la serada aquera. Un veïcule... Lamirga, lo film de la banca ?

– Que los poderam visionar aqueste vrèspe tots amassa.

– Comissari... »

Qu’ei l’un deus policièrs en unifòrme qui’s hè en davant, genat...

« Eh ben, qu’avem pescat lo veïcule de Norbèrt Castèth, l’etnològue.

– Ben. On èra ?

– Eh ben, qu’èra plantat au cap deu Baloard deus Pirenèus, costat Parlament.

– Qué ? Arrés non l’avè signalat abans uei ?

– Eh ben, si mes que cau díser de qu’estó Max Casadarrei qui l’avisè bèth prumèr...

– E lavetz ?

– Eh ben, ací, en Bearn...

– Qué “ací en Bearn” ? Lo Bearn que hè partida per l’òra de la region “Gasconha Dessús”, part de l’Euroregion “Occitania occidentau”, au mens dinc a la refòrma territoriau qui l’Estat e nse prepara.

– Non, non, arren a véder dab la refòrma territoriau, mes ací en Bearn, lo rapòrt aus vesins bascos o bigordans qu’ei... quin díser... ; l’òmi que s’empachalica.

– Òc, digatz-me.

– Eh ben, lo Max Casadarrei que penhèra tots los veïcules en infraccion, sonque...

– Sonque ?

– Sonque los qui son manifestament bearnés.

– Manifestament bearnés ?

– La veitura aquesta qu’aubora lo pegasolet “Bearn yès – Bigòrra no”. Mès, quan a vist la virada presa per l’ahar anueit passada que s’a pensat...

– Que s’a pensat qué ?

– Eh ben, que, coma tot e’s passa dens lo madeish sector, autanplan los ahars que poderén estar ligats... Avossi suprés polhèra a reconéisher los lòcs, l’etnològue... »

Gran silenci autorn de la taula. Trencat au cap d’ua estoneta per algareis dens lo corredor. Que’m segoteishi :

« Eh ben, ce trenqui. Lo Max Casadarrei que va har un rapòrt complet sus la situacion, en doble. Que’n darà un a Joan Pedarribas-Capdebòsc e un aute suu men burèu. Analisi deu contiengut deu veïcule comprés. Que podem estar Bigordans, Bearnés, Armanhaqués o Lanusquets e tirar en madeish sens quan i a urgéncia, non ?

– Eh ben, si ben, se’m hè l’agent.

– Alavetz que’m hè un rapòrt complet, e pro que sia. Comprés Casadarrei ? ce lanci cap au grope deus policièrs en unifòrme.

– Non, eh ben... non, ce noebeteja l’agent. N’ei pas aquiu. Qu’ei demorat a l’arcuelh per ua mancorrenta.

– En rapòrt dab lo noste ahar ?

– Eh ben, non pensi pas, non, quan se serà passat au medish quartièr. Qu’ei un canhòt qui a disparescut aqueste maitin en anant cagar darrèr un cabeder de lordèras.

– Lavetz, tots au tribalh adara. Un punt en començadade vrèspe. »

Que’m vau embarrar drin au burèu comissariau tà’m churlopetejar un veirolet de cafè. Que m’a tostemps ajudat en aqueths moments, lo cafè, a véder mei clar. Estranh, non, per un liquide autan negre... Que’m sedi au fautulh. Macanica ! Qu’ei mei confortable que lo men a Tarba. Que’m sagi de botar a la plaça deu Cros Pèire. Qu’ei çò qui a vienut har acitau ? Dossièrs que son arrerats en un caire deu burèu. Que n’a un sol pausat au miei deu mòble. Que l’aubreishi : mission de susvelhança a la navèra Mediatèca deu Parlament de Navarra. Corrièrs deu noste Baptista Casanava d’Arramon. Au prumèr, que demanda ua susvelhança tau Musèu en previsions de las fasas finaus de l’installacion de la Mediatèca. Quauques dias après, ua demanda especiau peu transferiment d’un manuscrit preciós. Tè, un ausèth ! Un flyerqué, se voletz parlar a la francesa. Entrepresas Ciberoa e Cibersaut... Presentacion d’ua navèra engibana automatica tà remplaçar lo sulfatar. Perqué e’m ditz quauquarren ? Ah òc ! Lo robòt agricòle : Mos que nse’n parlè. Que preni lo paperòt e que lo hiqui a la soa plaça dens lo dossièr pitat au som de la piela deu còrn : Hèira internacionau de las tecnologias de punta. Que torni cabuishar dens las pèças de l’ahar deu Parlament. Arren d’essenciau. Que’m boti a l’ordinator entà har lo punt suu blòg. Finaument aquera disciplina no’m desagrada brica : que’m fòrça a passar las hèistas deu dia e a pesar los mens actes. Jo qui preferavi huger-me per páur de trobar-me... Postat.

bottom of page